El 25 de novembre es commemora el Dia internacional per a l’eliminació de la violència contra les dones. Treballar per combatre aquest tipus de violències és un dels eixos d’acció del Consorci d’Acció Social de la Garrotxa - del qual l'Ajuntament d'Olot en forma part- i des d’on es coordinen accions de prevenció, sensibilització i atenció de les violències masclistes pensades i executades en clau local i comarcal.
25 de novembre de 2022
Aquest migdia a les 12 h s'ha portat a terme la lectura del manifest del 25N, el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència Envers les Dones davant de l'Ajuntament d'Olot. La regidora d'Acció Social i Igualtat de Gènere, Imma Muñoz, ha estat l'encarregada de llegir el manifest conjunt impulsat pel Departament d'Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya que ha aplegat a una vintena de persones davant la seu del Consistori. Després de la lectura del text s'ha portat a terme un minut de silenci en record a totes les víctimes de la violència de gènere i masclista.
Treballar per combatre aquest tipus de situacions i violències és un dels eixos d’acció del Consorci d’Acció Social de la Garrotxa, des d’on es coordinen accions de prevenció, sensibilització i atenció de les violències masclistes pensades i executades en clau comarcal.
Segons les dades recollides pel Consorci d'Acció Social de la Garrotxa, la Policia Municipal d'Olot i els Mossos d'Esquadra, les Urgències de l'Hospital d'Olot, el Servei d'Atenció Integral (SAI) i el Servei d'Informació i Atenció a les Dones (SIAD), les xifres empitjoren amb un augment dels casos de violència masclista i de gènere. Des de principis d'aquest 2022, des del SIAD s'han realitzat 110 atencions psicològiques, 170 persones han participat en els tallers de bon tracte i autocura i 94 han estat vinculades amb assessorament jurídic. Pel que fa al SAI s'han portat a terme 95 atencions.
Alhora, des de l'1 de gener, l'Oficina d'Atenció a la Víctima del cos policial té comptabilitzades 138 víctimes de violència masclista en seguiment a tota la Garrotxa, 99 d'Olot i 39 de la resta de la comarca. De tot el conjunt, 118 víctimes disposen d'ordres de protecció.
Paral·lelament, detallar que des de l'1 de gener s'han instruït 166 denúncies a tota la comarca, principalment relacionades amb violència masclista. Entrant en detall, 104 per violència de gènere, 35 violència domèstica, 16 violència sexual, 2 LGTBI fòbia, 1 per orientació política i 8 per altres violències. A més, s'han registrat 92 noves víctimes.
A continuació es comparteix el text del de la Declaració Institucional conjunta pel 25N impulsada pel Departament d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya:
Declaració institucional del 25 de novembre de 2022
Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència vers les Dones
Avui, 25 de novembre, ens convoquem per commemorar el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència vers les Dones
La violència masclista té moltes formes i l’impacte en les seves vides depèn, en gran mesura, de la garantia d’accés a drets bàsics per a la seva reparació.
De totes les formes de violència masclista, les violències sexuals són les més prevalents, les més invisibilitzades i les més naturalitzades. Tot això fa de les violències sexuals un component central del patriarcat. No tenen a veure amb el sexe sinó amb el poder. El poder de cosificar, d’humiliar, de dominar, de disciplinar, de generar por i de restringir la llibertat de les nenes, les adolescents i les dones. El poder de crear l’expectativa social que els homes han de prendre la iniciativa en el sexe i no aturar-se fins rebre una negativa directa. Fins i tot el poder d’ignorar una negativa o de traspassar els límits amb la insistència.
També el poder de produir un sentiment de vergonya per haver patit una agressió sexual, el poder de responsabilitzar i culpabilitzar les víctimes/supervivents (com anava vestida, què havia consumit, en quin lloc estava, si anava sola...) en lloc d’assenyalar l’agressor com a únic responsable. O el poder de posar en dubte la intenció de les denunciants. I, de manera cabdal, el poder de crear un imaginari en què les agressions les comet un desconegut a l’espai públic amb perfil psicòpata i depravat, malgrat que la major part de les agressions, especialment aquelles més greus, ocorren en espais considerats privats i els agressors més habituals no tenen un perfil concret. Les cometen amics, parelles, companys d’estudis o de feina, veïns, familiars o referents propers.
Els moviments feministes d’arreu del món s’han rebel·lat contra aquest poder patriarcal, han assenyalat les causes i les conseqüències de les violències sexuals i n’han identificat les diverses expressions en tots els àmbits en què ocorren (familiar, de la parella, social o comunitari, laboral, educatiu, digital o polític). També han denunciat la cultura de la violació que normalitza i accepta la violència sexual envers les dones i han generat una onada de sororitat per reconèixer la veu de les dones que denuncien i per acompanyar-les.
Simultàniament, els feminismes han impulsat dos grans canvis. En primer lloc, han posat el consentiment al centre. La llibertat sexual inclou practicar sexe tan sovint com es vulgui i amb qui es vulgui, així com rebutjar fer-ho. Això interpel·la tota la societat i especialment als homes, perquè es desprenguin dels estereotips i dels rols de gènere en què els socialitza el patriarcat, perquè aprenguin a identificar en ells mateixos i en el seu entorn d’amistats, familiars i companys de feina o d’oci totes aquelles actituds i conductes que legitimen, banalitzen o que directament constitueixen violència sexual.
I, en segon lloc, els feminismes han exigit que es faci efectiva la diligència deguda dels poders públics i que s’erradiqui tota forma de violència institucional. Una responsabilitat que abasta tant les polítiques de prevenció com les de reparació, les quals han d’estar suficientment dotades de recursos econòmics i requereixen la màxima col·laboració i cooperació interinstitucional i intersectorial.
Aquest és el compromís que refermem totes les institucions polítiques del país. Un compromís amb la garantia de tots els drets que es veuen vulnerats amb les violències sexuals: des del dret a la seguretat, al dret a la integritat física i psicològica, passant pel dret a la salut, el dret a l’educació o el dret a la participació social i política. En definitiva, un compromís amb la llibertat de les dones que ens ha de fer també una societat més lliure.
