Nou pas per a la reforma de la residència Sant Jaume

Mentre s’està a punt de finalitzar la tercera fase de millora de les instal·lacions, ja es treballa per completar la reforma de la residència Sant Jaume amb una inversió prevista de 2.200.000 euros. La Fundació Antic Hospital Sant Jaume i l’Ajuntament d’Olot tenen previst presentar el projecte a una propera convocatòria d’ajuts Next Generation. La consellera de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya, Violant Cervera, ha visitat aquesta tarda l’antic Hospital Sant Jaume i posteriorment s’ha traslladat a l’Ajuntament d’Olot.  

A finals de 2019 va començar l’actual fase de millora de la residència Sant Jaume. Els treballs han permès obrir un nou accés al centre des del pati de l’antic Hospital. La remodelació també suposa la millora del sistema de climatització, la instal·lació d’un nou ascensor i altres mesures de seguretat a l’edifici, que acull a 65 residents. Els treballs, que es van haver d’aturar durant els mesos de la pandèmia, estan a punt de finalitzar.

Aquest nova fase d’obres s’iniciava un any després de la posada en marxa de la primera unitat de convivència de la residència Sant Jaume. 17 usuaris es van instal·lar a viure a la nova planta que es va projectar i posar en marxa amb l’objectiu que la gent gran pugui envellir com a casa. Situada al primer pis de l’antic hospital, està formada per uns espais més petits, personalitzats i moderns, on l’usuari pot decidir en cada moment com és el seu dia a dia. Respon a un nou model d’envelliment centrat en l’atenció a la persona. Els treballs també van permetre l’arranjament de la cuina i altres millores a l’edifici que compleix gairebé 40 anys de funcionament com a residència.

En total i fins al moment, a la residència Sant Jaume s’hi han realitzat obres per valor d’1.700.000 euros, que han estat finançades amb fons propis de la Fundació Antic Hospital Sant Jaume i de la Generalitat a través del conveni de les entitats financeres amb la Caixa.  

A partir de l’experiència viscuda durant la pandèmia i avançant en el projecte de remodelació de la residència Sant Jaume, es proposa donar impuls a una nova fase de millora de les instal.lacions. S’aposta per crear tres noves unitats de convivència -dues a la 2a planta i una a la 3a, amb un pressupost total de 2.200.000 euros. Des de la Fundació Antic Hospital Sant Jaume i l’Ajuntament d’Olot es treballa en la redacció del projecte per a una propera convocatòria d’ajuts Next Generation.

A la visita que aquest divendres ha realitzat a Olot la consellera de Drets Socials, Violant Cervera, l’Alcalde Pep Berga ha demanat el suport de la Generalitat per poder tirar endavant aquesta reforma. “Les actuacions que s’estan fent ara per a la millora de les residències de gent gran no només han de permetre disposar de més places sinó que els residents s’hi sentin millor” ha assegurat l’Alcalde. Pep Berga ha afegit que “hem d’aconseguir que els centres d’adaptin a les necessitats de la gent gran amb la creació d’unitats de convivència més petites, amb horaris més flexibles i més llibertat d’elecció del resident”. 

L’atenció a la gent gran de la Garrotxa

La Garrotxa té un alt índex d’envelliment. Segons dades de la memòria del Consorci d’Acció Social de la Garrotxa de 2020, a la comarca l’índex està situat al 138% (significa que per cada 138 persones més grans de 65 anys, n’hi ha 100 de menys de 15 anys). Una dada que ha augmentat en relació al 2019 (quan es trobava al 136,6%) i per sobre del 124,2% de la mitjana de Catalunya.

Així doncs, a la Garrotxa, el 20,4 % de la població té més de 65 anys (a Catalunya, el 19 %), i el 4,3 % té més de 85 anys (a Catalunya, el 3,2 %). Aquesta última dada es tradueix en un índex de sobreenvelliment (majors de 85 anys), que també és més alt a la comarca de la Garrotxa (21,4 %) que a Catalunya (17,1 %).

Pel que fa a les llars unipersonals, és a dir, persones que viuen soles, 3.097 persones majors de 65 anys viuen soles a la comarca, de les quals 2.121 són dones. A la vegada, hi ha 1.204 persones majors de 85 anys que viuen soles, de les quals 805 són dones. Si creuem la situació d’envelliment i dependència i la de gent gran que viu sola es tradueix en una situació de més demanda de recursos d’atenció social i sanitaris.