El 28 de juny és el Dia de l’Orgull Lesbià, Gai, Bisexual, Transsexual i Intersexual en record dels anomenats fets de Stonewall –Estats Units- que van tenir lloc el 28 juny de 1969, fa ja més de 50 anys, i per reivindicar la igualtat en tots els àmbits i sentits.
28 de juny de 2022
Aquell dia, persones transsexuals i homosexuals van dir prou per primer cop a la discriminació a la que havien estat sotmeses durant segles i va néixer el moviment d’alliberament LGTBI. Aquest dimarts, des de l’Ajuntament d’Olot volem reivindicar i defensar els drets del col·lectiu LGBTI+, i atès que encara hi ha focus d’LGTBI-fòbia a casa nostra, fem una crida a les persones afectades a no callar i utilitzar els canals que tenen al seu abast en el nostre municipi i comarca, i convidem a tota la ciutadania a que s’impliqui en la defensa dels drets i llibertats de les persones LGTBI. Els drets del col·lectiu LGBTI són els drets de tothom, ja que el respecte envers els altres ha de ser patrimoni de tota la societat i no sols dels col·lectiu discriminats.
I per això, donem suport i fem pròpies les reivindicacions que el Departament d’Igualtat i Feminismes fa públiques en el seu manifest que es pot consultar a continuació. Paral·lelament, amb motiu d’aquesta diada, l’associació LGBTIQ de La Garrotxa, Alliberem-nos, amb la col·laboració de l'Ajuntament d'Olot ha programat diversos actes per commemorar aquesta diada divendres 1 de juliol i dissabte 2 de juliol com concerts, desfilades, contacontes, una pintada reivindicativa o presentació del llibre ‘Transgresorxs’ de Bru Madrenas.
Declaració institucional del 28 de juny de 2022, Dia Internacional de l’Orgull o per a l’Alliberament LGBTI+
El dret a caminar pel carrer sense por, sense rebre insults ni patir agressions per ser qui som o per anar agafats de la mà de la nostra parella. El dret que el nostre lloc de treball sigui un espai segur, sense que la nostra orientació sexual sigui motiu de discriminació. El dret a expressar-nos i mostrar-nos tal com som en l’àmbit familiar, educatiu o en els espais d’oci. El dret al reconeixement de la nostra identitat de gènere i de la diversitat familiar per part de les administracions... Tots aquests drets no són drets que hagin vingut donats per a totes les persones. Els col·lectius LGBTI+ han hagut de lluitar durant dècades per aconseguir-los, tant al nostre país com arreu del món, i encara avui no estan plenament garantits.
Les mobilitzacions socials en defensa dels drets de les persones LGBTI+, iniciades amb els fets de Stonewall l’any 1969 a Nova York i a la dècada dels setanta a casa nostra, han contribuït a tenir un país més just, mitjançant la conscienciació social i l’impuls d’un marc normatiu de protecció dels drets humans. La Llei 11/2014, del 10 d’octubre, per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a erradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia va ser un punt d’inflexió per elaborar polítiques públiques LGBTI+ a Catalunya, al mateix temps que ha permès atendre i acompanyar les persones que han vist vulnerats els seus drets a través del desplegament arreu del territori de la Xarxa de Serveis d’Atenció Integral LGBTI+.
Més recentment, la Llei 19/2020, del 30 de desembre, d’igualtat de tracte i no-discriminació reforça les mesures per assolir una protecció real i efectiva contra qualsevol forma o acte de discriminació o d’intolerància per motiu de l’orientació sexual, la identitat o l’expressió de gènere de les persones. La futura llei trans* catalana, actualment en elaboració, ha de continuar el camí cap a la plena garantia de drets. Com més drets, més justícia, més democràcia. Els nous drets no resten altres drets assolits ni tampoc no esborren res ni ningú.
Fer valdre les lleis d’igualtat en tots els àmbits i desplegar-les amb la màxima potència és una obligació de tots els poders públics. I ho és encara més avui dia davant els discursos d’odi a la diferència i el qüestionament per part de l’extrema dreta dels drets assolits. Com va dir Judith Butler respecte d’aquests grups en l’acte de lliurament del Premi Internacional Catalunya el 27 d’abril d’enguany: «Quina visió de la nació és aquella que pot estar amenaçada per qui persegueix la igualtat, la llibertat, la justícia, la fi de les guerres, un futur sense violències, o el dret a caminar pel carrer sense por?».
A Catalunya tornarem a dir tantes vegades com faci falta «No passaran!». Més que mai, les entitats i els poders públics del país defensarem el dret de les persones a viure en llibertat, i treballarem per accelerar un canvi social que només serà possible si les polítiques públiques feministes són transinclusives, si les polítiques LGBTI+ són feministes, i si totes aquestes polítiques són també antiracistes i tenen en compte l’edat o la discapacitat.
Els drets de les persones LGBTI+ són part de la lluita compartida per la defensa del dret de totes les persones a ser i a viure lliures de discriminacions i de violències. Ja siguem persones cis, trans* o no-binàries i sigui quina sigui la nostra orientació sexual, aquesta lluita ens ha d’interpel·lar sempre, perquè els drets s’exerceixen i es garanteixen de manera col·lectiva.
+ 1
