Compromís pel dret a la igualtat i a la no discriminació en l’accés a l’habitatge

Entitats socials, propietaris, agents immobiliaris, persones i col·lectius afectats treballen amb l’Ajuntament d’Olot per evitar la discriminació racial en l’accés a l’habitatge. A més de concretar mesures de prevenció, formació i sensibilització, s’identifiquen possibles mesures per combatre aquestes situacions.

Un grup de veïnes i veïns de la ciutat es van posar en contacte amb l’Ajuntament d’Olot per expressar la seva indignació per les dificultats a l’hora d’accedir a un habitatge. Van traslladar als responsables municipals les traves amb què s’havien trobat quan intentaven llogar un pis per ser una persona migrada o racialitzada. Van fer-los partícips dels arguments amb què se’ls havia deixat fora de processos de selecció o directament se’ls denegava un habitatge que, més tard, s’havia ofert a altres persones.

A partir d’aquesta situació, es va iniciar un procés per abordar la discriminació immobiliària des de les veus dels seus protagonistes. L’objectiu va ser el de valorar i acordar un punt de partida, acordar un escenari de futur i recollir i debatre les propostes a realitzar. El catedràtic de Ciència Política i director acadèmic del Campus Cohesió i Responsabilitats Socials de la Universitat de Girona, Quim Brugué, ha estat l’encarregat de coordinar aquest estudi, de forma conjunta amb Daniel Tarragó, director de la consultoria d’innovació social especialitzada en participació ciutadana Neòpolis.

Representants de l’entitat Stop Racisme, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, Càritas Garrotxa, la Cooperativa Suara, la Cambra de la Propietat Urbana de Girona, Agents de la Propietat Immobiliària i propietaris van participar d’aquest procés que es va plantejar com a repte un treball conjunt per analitzar l’abast de la discriminació i la identificació de mesures per erradicar-la.

La directora de l’Oficina Local d’Habitatge d’Olot, el Consorci d’Acció Social de la Garrotxa, representants d’associacions de veïns, Mans Acció Solidària, Creu Roja i personal tècnic municipal també han format part d’aquest treball que ha consistit en entrevistes, taules temàtiques i trobades.

A partir d’una metodologia basada en grups de treball es va acordar un diagnòstic compartit. Així, es va assolir un acord ampli sobre els trets definidors de la discriminació immobiliària a Olot, que permetia arrancar el procés des d’una base sòlida a partir dels 7 punts següents:

1. El reconeixement del problema. Un reconeixement que va resultar general, compartit i que qualificava la discriminació immobiliària existent a partir d’adjectius força similars, com ara “freqüent, intensa, greu, estructural o normalitzada”.
2. Un problema que no afecta a tothom de la mateixa manera. La majoria dels participants van coincidir en identificar certa gradació en la intensitat de la discriminació.
3. Raons econòmiques i, sobretot, culturals. En un món cada cop més complex, es destaquen les explicacions econòmiques i culturals de la discriminació per motiu d’origen. D’entrada, apareixen les raons econòmiques, invocant els dèficits de solvència de determinats col·lectius a l’hora d’accedir a l’habitatge.
4. La pràctica de la discriminació. Preguntats sobre com opera una eventual discriminació racial en l’accés a l’habitatge, els participants coincideixen en l’existència de múltiples vies, que mai són explícites. Es fa referència a les excuses, a les exigències addicionals, a l’existència de vetos, a la pressió veïnal o fins i tot a la manca de contactes personals.
5. Les conseqüències d’aquesta situació són molt negatives. Es considera àmpliament que amb la discriminació immobiliària “tothom hi perd”; és a dir, que les conseqüències són negatives tant a nivell individual com col·lectiu.
6. Es fa poc i allò que es fa té poc impacte. Preguntats sobre quines respostes s’estan articulant per fer front a aquest problema, en una primer reacció es destacava que “no es fa res” en referència a les administracions.
7. Expectatives ambivalent. Finalment, al discutir les expectatives de futur apareixia una combinació d’optimisme i de pessimisme. D’una banda, les manifestacions de pessimisme són abundants i contundents a causa de la complexitat del moment.

A partir d’aquest diagnòstic, es van identificar i consensuar 3 grans reptes per superar els problemes de la discriminació immobiliària:

• Repte 1. Viure i conviure en una societat diversa
• Repte 2. Protegir els drets de tothom i assegurar el compliment de les obligacions
• Repte 3. Incidir en el mercat de l’habitatge

A partir de cadascun dels reptes es van fixar objectius més concrets dels que van aparèixer les 6 línies estratègiques que són les que han de guiar les actuacions de l’Ajuntament en relació a la discriminació immobiliària:

1. Visibilitat i sensibilització
2. Educar en la interculturalitat
3. Resoldre conflictes i afavorir la convivència
4. Reforçar la cohesió social a la ciutat i als barris
5. Impulsar un espai de trobada
6. Polítiques urbanístiques i d’habitatge

Amb l’acte d’aquest dilluns 20 de març es fa un pas per donar visibilitat al treball fet. Per tal de continuar avançant en la resta de línies s’impulsarà una campanya de sensibilització a la ciutadania. També s’està treballant en l’edició de material i la formació de personal tècnic del Consorci d’Acció Social de la Garrotxa, de l’Oficina Local d’Habitatge, de la Policia Municipal d’Olot i l’Oficina d’Atenció a la Ciutadania de l’Ajuntament. Alhora, es treballa també per donar un nou impuls a través del projecte Veïnatge i Convivència del CASG.

En una segona fase es proposa a més entitats, Ajuntaments i altres institucions un treball conjunt en aquesta mateixa línia per tal que adquireixin el compromís de treballar de forma més decidida pel dret a la igualtat i a la no discriminació en l’accés a l’habitatge.

Es tracta de la signatura d’un document amb el que es comprometen a:

• Treballar conjuntament per a identificar quines actuacions concretes es poden realitzar per tal de combatre específicament la discriminació racial en l’accés a l’habitatge.
• Dur a terme accions de prevenció, a través de fomentar la informació, la formació i la sensibilització del conjunt de la societat
• Garantir el dret d’accés a l’habitatge a través de l’atenció, l’acompanyament i l’assessorament d’aquells que han patit la seva vulneració; com també la mediació i/o la sanció quan s’escaigui.