Montse Barderi és la comissària del MOT 2025 i explica la intenció de la propera edició del festival partint d’un vers de Maria-Mercè Marçal: “un altre nom, si us plau, per a l’amor”. Segons Barderi, aquest vers ens indica que ens calen altres models d’amor que els heretats, i a la vegada reivindica la nostra fe en el llenguatge per arribar a nous terrenys que ampliïn o redefineixin l’amor. També diu que “malgrat tantes accepcions i possibilitats, sí que sabem que hi ha un nom per a l’amor que és un oxímoron: el maltractament. Per això, la definició aristotèlica de l’amor com l’encontre entre persones nobles que es fan mútuament el bé segueix travessant els segles carregada de llum”.

Així, el festival MOT 2025 vol trobar tants noms com sigui possible per a l’amor i, amb aquesta finalitat, el tractarà des de diferents perspectives: la passió, l’amor contrariat, l’amor queer, l’amor en les diferents edats de la vida, l’amor en una societat hipersexualitzada i exhausta, l’amor i la IA, o el debat que hi ha a l’entorn de qüestions tradicionalment relacionades amb l’amor com és la fidelitat.

En paraules de la comissària, “el resultat que busquem és el mateix que succeeix quan llegeixes un bon llibre: adquirir noves capacitats per veure la realitat amb més camp de visió, perquè som qui arribem a ser gràcies als llibres que hem llegit i fins a on hem estat capaços d’estimar”.

Per això, el MOT 2025 convidarà novel·listes nacionals i internacionals que han escrit sobre l’amor des de diferents perspectives i punts de vista i que ompliran les ciutats de Girona i d’Olot de converses literàries entre el 20 i el 29 de març de l’any vinent.

Montse Barderi (Sabadell, 1969). Escriptora, especialista en estudis de gènere, filòsofa, periodista cultural i articulista d’opinió. És autora de tretze llibres que inclouen novel·les, llibres de filosofia pràctica i literatura infantil i juvenil, i ha estat traduïda a diversos idiomes. És patrona fundadora de la Fundació Maria-Mercè Marçal. Ha rebut el Premi Prudenci Bertrana de Novel·la 2019. Ha fet de comissària de l’Any Teresa Pàmies per a la Institució de les Lletres Catalanes. És coordinadora de Sabadell, Capital de la Cultura Catalana 2024. Aquest darrer any ha col·laborat al programa “Planta baixa”, de TV3, a la secció “Tribuna”, del Punt Avui, a l’“Aquí, Catalunya”, de la Cadena Ser, i a La Maleta de Portbou, revista d’humanitats i economia. Pel que fa a l’amor ha publicat el llibre de filosofia divulgativa El amor no duele (Urano, 2016) i Manual d’amor aristotèlic per a dones del segle XXI (Destino, 2020).

El 2025 el MOT arribarà a la seva onzena edició amb un públic ja consolidat i mantenint la seva essència i la voluntat d’apropar autors i públic. La primera edició, la del 2014, es va dedicar a la literatura fantàstica amb David Roas com a comissari. Les del 2015, 2016 i 2017 van estar comissariades per Mita Casacuberta i es van dedicar a escriure ciutats, vides i el passat, respectivament. Josep Ramoneda va capitanejar el MOT 2018, que, sota el títol “Literatura encarnada”, tractava la literatura del compromís i l’experiència. L’any 2019, a càrrec de Manuel Forcano, el MOT es va dedicar a autors de totes les ribes del Mediterrani: “La Mediterrània, un mar de pàgines”. El MOT 2020 es va haver de posposar a causa de la pandèmia de la COVID-19 i, el 2021, amb el títol “Crear. Un collage que creix amb les paraules” i liderat per Glòria Bosch, es va tractar la creativitat artística des de la literatura. “Literatura i ruralitat” va ser el títol del MOT 2022, el qual va tenir Roser Vernet i Maria Bohigas com a comissàries. El 2023 el festival es va centrar en la por sota el comissariat d’Àlex Martín i, el 2024, la temàtica va ser la literatura d’autoficció amb el títol “Des de dins” i amb Xavier Pla al capdavant.

El MOT està organitzat per l’Ajuntament de Girona i l’Ajuntament d’Olot amb el suport de la Diputació de Girona i del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.