Eduard Callís, Guillem Moliner i Roger Serrat-Calvó són els autors d’aquest llibre i exposició que es presenten aquest divendres a les 7 de la tarda a sala d’actes de l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa. El llibre ha estat editat per l’Observatori del Paisatge de Catalunya, l’Ajuntament d’Olot i l’Arxiu Comarcal.
13 de novembre de 2024
El caràcter de la ciutat d’Olot i el seu entorn, a través del paisatge i l’arquitectura, centren l’assaig visual: Alot Olot. Arquitectura, paisatge i deliri garrotxí. Aquesta és una recerca d’Eduard Callís, Guillem Moliner i Roger Serrat-Calvó, publicada per l’Observatori del Paisatge de Catalunya, l’Ajuntament d’Olot i l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa.
L’acte tindrà lloc aquest divendres 15 de novembre, a les 19 h, a la Sala d’actes de l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa, amb una conversa entre l’arquitecte Xavier Monteys, l’artista Clara Nubiola i els autors, i la intervenció de l’alcalde d’Olot, Josep Berga, i Pere Sala, director de l’Observatori del Paisatge de Catalunya.
El caràcter de la ciutat d’Olot i el seu entorn, a través del paisatge i l’arquitectura, centren aquest assaig visual: Alot Olot. Reflecteix una sensibilitat col·lectiva, compartida a totes les capes de la societat, on segurament planeja l’aura de l’Escola d’Art i abraça des de la cultura oficial fins a les aficions. I, també, la contradicció no resolta entre la idealització del paisatge bucòlic dels pintors paisatgistes i el desenvolupament industrial de la ciutat, impulsat per artesans formats a la mateixa escola
“Podríem dir que el caràcter d’un lloc es construeix a partir d’uns fets que apareixen de manera reiterada, amb variacions. És allò que ens permet reconèixer-lo i diferenciar-lo de la resta, a la vegada que manifesta la seva raó de ser”. Amb aquest punt de partida, els arquitectes Eduard Callís, Guillem Moliner i Roger Serrat-Calvó han identificat diferents espais d’Olot i la Garrotxa per “llegir l’entorn construït com el reflex de les necessitats dels habitants per adaptar-se al medi i, també, de les seves aspiracions. De tot al mateix temps, en una barreja indissoluble que no diferencia entre el que és més pragmàtic i el que és més ornamental o, fins i tot, excèntric”.
El deliri és entès aquí com a actitud visionària o enginy lliure, fora dels cànons establerts, i és el comú denominador que articula la col·lecció d’una cinquantena casos. I, també, la contradicció no resolta entre la idealització del paisatge bucòlic dels pintors paisatgistes i el desenvolupament industrial de la ciutat, impulsat per artesans formats a la mateixa escola. Això, juntament amb el context d’una comarca aïllada, podria haver estat determinant per dibuixar aquest caràcter.
Totes les obres desprenen bellesa, de la manera que convidem a veure-les, fruit de la sensibilitat de l’autor, la imperfecció del que és fet a mà, la capacitat de transformar un indret, la contradicció intrínseca o l’estranyesa i la singularitat de l’espai que construeixen. Ben segur que hi ha tants paisatges com observadors i, també, tanta bellesa, segons com es miri. Vistes a la vegada, expressen, al nostre entendre, tres dualitats que aixopluguen el conjunt de casos d’aquest relat i ves a saber si del caràcter de la ciutat: curiositat i imaginació, rigor i sensibilitat, enginy i fantasia.
Aquest divendres, a l’Arxiu Comarcal, es presentarà el llibre i s’inaugurarà l’exposició d’aquest treball, que es podrà veure fins al 31 de gener de 2025 (de dilluns a divendres, de 9 a 14 h i de 15.30 a 18 h).