El trasllat i instal·lació de la figura, de 2,70 m d’alt i més de 220 kgs de pes, ha aixecat una gran expectació. L’Associació Cultural d’Amics de Sant Esteve i del santuari del Tura d’Olot ha tirat endavant aquesta iniciativa que té per objectiu recuperar les tres escultures de la façana de l’església. Després de la col·locació de Sant Esteve, l’Associació continua amb la campanya de recollida de fons per a l’elaboració de les dues imatges restants.
3 de juliol de 2024
A primera hora d’aquest dimecres 3 de juliol han començat els treballs per al trasllat de la figura de Sant Esteve – que ha partit de l’escultura de fang i en miniatura de Joan Ferrés Curós – del taller d’imatgeria religiosa de l’Art Cristià a l’església de Sant Esteve.
La imatge -de 2,70 m d’alt i 220 quilos- ha estat transportada amb molta cura i atenció pels Serveis Urbans de l’Ajuntament d’Olot des de la seu del taller d’imatgeria fins davant la façana de Sant Esteve. Un cop allà, la figura feta de fibra de vidre amb una estructura d’acer armat ha estat aixecada i col·locada fins a la fornícula principal de la façana de l’església. Posteriorment, s’han portat a terme els treballs de suport, subjecció, col·locació i ancoratges a través d’una empresa especialitzada.
Tot el trasllat i instal·lació d’aquesta figura ha aixecat una gran expectació mediàtica i de ciutadana que no s’han volgut perdre el retorn d’aquesta figura prop de 90 anys després de la seva desaparició.
Un retorn molt esperat després de 88 anys
L’església de Sant Esteve d’Olot, declarada Bé Cultural d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya des del 1993, va ser construïda entre el 1750 i el 1763. La façana monumental que es pot veure en l’actualitat es va acabar d’aixecar durant la darrera dècada del segle XVIII de la mà dels artistes Ildefons Diví i Francesc Barilli, encarregats de crear les imatges dels tres sants de dos metres d’alçada, pedra picada i d’estil classicista que ocupaven la part principal de la façana fins al segle XX.
Aquest monument neoclàssic; d’una sola nau i planta rectangular, va patir greus destrosses durant la Guerra Civil. En concret, les tres imatges de Santa Sabina, Sant Esteve i Sant Valentí així com la creu de la part superior de la façana van ser enderrocades i destrossades el juliol de 1936. De les tres figures principals només se’n va poder recuperar els caps i petits fragments que es van conservar a l’antic Museu Parroquial.
L’antiga creu daurada es va poder reinstal·lar per una altra de similar de pedra el 1955, gràcies al treball que va impulsar la mateixa parròquia. No obstant això, les tres fornícules de la façana han quedat buides durant tots aquests anys, ja que l’actuació es va anar posposant per poder resposta a necessitats més urgents com la reconstrucció de la teulada i del campanar del santuari de la Mare de Déu del Tura, les intervencions de l’interior de l’edifici o la consolidació de Sant Esteve que es va portar a terme a l’any 2020.
Arran la finalització de la neteja de la façana d’ara fa 4 anys, es va poder iniciar una campanya ciutadana de recollida de fons per a la restitució de les tres imatges.
L’Associació Cultural d’Amics de Sant Esteve i del Santuari de la Mare de Déu del Tura ha estat l’encarregada d’impulsar aquesta iniciativa a través de la recollida de donatius i que, fins ara, ha recollit 14.648 € que han permès construir la primera de les tres escultures.
Cal destacar que el projecte de restitució d’aquestes figures ha pogut tirar endavant gràcies al treball d’una comissió formada per representants de l’Associació Cultural d’Amics de Sant Esteve i del Santuari del Tura, membres de la parròquia, de la delegació de Patrimoni del Bisbat de Girona, del Museu Comarcal de la Garrotxa, del Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat, a més d’historiadors i arquitectes que hi ha donat suport.
Un document que disposa d’una extensa anàlisi d’investigació històrica, arquitectònica, fotogràfica i a nivell cultural, i que ha permès determinar que era impossible reproduir les figures originals. Per això, seguint les indicacions dels experts, s’ha apostat per recuperar-les a través de rèpliques d’artistes locals que disposessin d’una trajectòria professional reputada i que haguessin treballat anteriorment amb l’art figuratiu.
Seguint aquests criteris, es va determinar que cada figura es realitzaria a partir de les imatges o motlles realitzats per escultors locals desapareguts. En aquests sentit, la imatge que s’ha col·locat aquest dimecres de Sant Esteve parteix de l’escultura de fang i en miniatura de l’artista Joan Ferrés Curós.
En principi, la copatrona d’Olot, Santa Sabina està previst que es pugui construir a partir d’un motlle original de Manel Trayter Figueres; mentre que l’escultura de Sant Valentí sorgirà de resultes de l’obra de Modest Fluvià. Totes elles s’assimilen a les figures originals tant pel que fa a la forma, volum, color i mides; i estaran fetes de pedra artificial i sintètica, per a una major perdurabilitat i adaptabilitat.
Amb aquesta actuació es dona resposta a una reivindicació de recuperació de la memòria històrica de la ciutat. Ara es fa una crida ciutadana a entitats, particulars i empreses que vulguin col·laborar en aquesta campanya solidària i ciutadana per tal de fer possible les altres dues imatges. Es pot fer un donatiu al compte corrent que s’ha habilitat o bé assistint als actes que es van organitzant amb aquesta finalitat.
+ 7
