Aquest dijous 21 de març, coincidint amb el Dia Internacional dels Boscos, es presenten els nous estudis sobre heteròcers (arnes o papallones nocturnes) i mol·luscs (cargols) dins el projecte de Catàleg de Biodiversitat dels Paratges de la Moixina i del Parc Nou.
21 de març de 2024
Pel que fa a l’estudi de les arnes o papallones nocturnes, a càrrec d’en Jordi Dantart, expert de la Societat Catalana de Lepidopterologia, els resultats són espectaculars. S’han detectat fins a 444 espècies de 40 famílies diferents, entre les quals cinc espècies noves per a la fauna ibèrica i una família i quinze espècies noves per a la fauna catalana, a més d’altres tàxons força interessants perquè són molt localitzades a Catalunya. Destaca el fet que 40 citacions provenen d’imatges de la plataforma de ciència ciutadana iNaturalist.
L’investigador es mostra sorprès que a un indret amb una elevada pressió antròpica, i on es podria esperar una fauna de papallones nocturnes empobrida i sense gaires elements interessants, tingui una riquesa tant notable. Aquestes troballes demostren que la zona mereix ser estudiada i gestionada adequadament per garantir-ne la preservació. Un bon exemple seria el del Parc Nou, que, tot i tractar-se d’un parc de caire urbà, té un considerable valor faunístic, com ho constata el fet que és l’únic punt on s’ha citat Spatalistis bifasciana, una novetat per a la fauna de Catalunya. Els rodals de roure pènol amb arbres centenaris tenen un paper molt important en aquest sentit. De cara a la conservació de la fauna de lepidòpters pot ser interessant controlar la freqüentació, limitar al màxim l’enllumenat públic i vigilar que l’ús dels espais agrícoles sigui el més sostenible i respectuós amb el medi ambient possible, afavorint en la mesura possibles els prats i pastures naturals.
L’estudi dels mol·luscs o cargols, a càrrec de Jordi Nebot, expert de la Delegació de la Garrotxa de la Institució Catalana d’Història Natural, també ha obtingut resultats notables. A partir de 586 referències de mol·luscs a l’àrea d’estudi des de 1888 fins a l’actualitat, s’ha establert un catàleg amb 80 espècies. Destaca la troballa d’espècies protegides o amenaçades, la majoria associades als recs i aiguamolls de l’espai, però també el llimac Limax cinereoniger, una espècie que requereix boscos madurs amb arbres vells i fusta morta i que es troba en clara regressió a Catalunya. Altres espècies notables són la nàiade Unio mancus, desapareguda a la zona durant la segona meitat del segle XX, i que va ser objecte d’una actuació de reintroducció al rec de Revell dins el projecte LIFE Potamofauna, i també el cargol d’aigües subterrànies Moitessieria sp. que possiblement es tracta d’un endemisme de la zona volcànica de la Garrotxa. Per altra banda, una dada impactant és que la proliferació d’un cargol invasor procedent de Nova Zelanda, Potamopyrgus antipodarum, ha ocasionat una clara disminució de les espècies de cargols aquàtics autòctons. De fet s’han detectat dues espècies aquàtiques exòtiques més.
La conservació de la fauna malacològica depèn del manteniment del mosaic actual d’hàbitats, amb boscos vells, prats, murs de pedra seca i zones humides, preservant-los de l’artificialització i la contaminació. Cal ser especialment curosos amb el manteniment dels recs i punts d’aigua.
El Catàleg de Biodiversitat dels Paratges de la Moixina i del Parc Nou
La Moixina i el Parc Nou d’Olot són uns espais amb uns valors patrimonials excepcionals, tant des del punt de vista ecològic com pel seu ús social i cultural. Formen una unitat territorial que presenta unes característiques paisatgístiques i ambientals del tot singulars, no comparables a cap altre indret de Catalunya.
En resposta a l’elevadíssim interès de la zona, l’any 2015 es va iniciar el projecte: Catàleg de biodiversitat dels paratges de la Moixina i del Parc Nou. Aquest es planteja com a principals objectius els de recopilar tota la documentació disponible sobre la biodiversitat de l’àmbit de la Moixina i el Parc Nou i establir, mitjançant els estudis de camp corresponents, catàlegs actualitzats pels principals grups d’organismes (flora vascular, líquens, fongs, briòfits, mol·luscs, papallones nocturnes, papallones diürnes, odonats, ocells, mamífers, etc.). Es dedica especial atenció a avaluar la situació de les espècies protegides, amenaçades o d’interès patrimonial i també a les espècies exòtiques invasores. Això ha de permetre disposar d’una eina bàsica d’interpretació i conservació de la diversitat biològica i plantejar els estudis i documents de gestió necessaris per assolir els objectius plantejats al Pla director dels espais verds d’Olot. El darrer objectiu, no per això menys important, és posar en valor per al conjunt de la societat aquest espai, i fer-la participar del seu estudi i conservació.
El Catàleg de biodiversitat dels paratges de la Moixina i del Parc Nou és un projecte promogut pel Consorci de Medi Ambient i Salut Pública de la Garrotxa (SIGMA), l’Ajuntament d’Olot i el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.
El veritable valor dels Paratges de la Moixina i el Parc Nou prové de la dada que, tot i ser un territori molt reduït, de moment ja es té constància de la presència de prop de 2000 espècies (vegeu la taula adjunta), amb mes 800 plantes vasculars. Entre d’altres, hi viuen la meitat d’espècies d’odonats i ratpenats citats a tot Catalunya Aquesta extraordinària diversitat biològica és possible per la varietat i qualitat dels hàbitats presents, que comprèn rodals de bosc madur de roure pènol, murs de pedra seca, prats humits i fonts i regs amb extensos poblaments de plantes aquàtiques, entre d’altres.
Per altra banda s’ha creat una pàgina web que posa a disposició de la societat tota la informació sobre aquests espais (http://biodiversitatmoixinaparcnou.consorcisigma.org/). Això inclou tant les dades obtingudes en els diversos estudis del mateix projecte com el conjunt de llibres i treballs publicats de forma prèvia. En aquesta web ja es pot consultar els treballs acabats durant aquests anys, dedicats als briòfits (molses i hepàtiques), líquens, fongs, odonats (libèl·lules) i els recentment acabats dedicats als heteròcers (arnes i papallones nocturnes) i mol·luscs. Durant la 2024 també està previst publicar els treballs sobre ratpenats (quiròpters), flora i papallones diürnes (lepidòpters). A més de prosseguir amb l’estudi dels coleòpters o escarabats i altres grups de fauna.
El Dia Internacional dels Boscos o Dia Forestal Mundial
El Dia Internacional dels Boscos o Dia Forestal Mundial se celebra cada 21 de març. L'Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO) commemora aquest dia des de l'any 1971 amb l'objectiu de conscienciar la població sobre la importància dels ecosistemes boscosos i els arbres, la pèrdua de massa forestal del nostre planeta i de la necessitat de preservar els boscos com a pulmons per a la humanitat. Per tant, és una diada que convida a la reflexió i arreu del món es duen a terme diferents activitats tant educatives com informatives sobre els valors i la importància dels boscos.
Al Parc Nou i a la Moixina trobem petits retalls de boscos relictes de gran interès patrimonial, refugi de moltes espècies amenaçades, en el que és un dels enclavaments forestals periurbans més notables de Catalunya.
