L’Ajuntament d’Olot porta a terme la lectura del manifest del Departament d’Igualtat del Govern de la Generalitat en defensa dels drets de totes les persones.
28 de juny de 2024
Cada 28 de juny se commemora el Dia per l’Alliberament LGBTI+ o també conegut amb el nom del Dia Internacional de l’Orgull, el principal dia de reivindicació i visibilització del col·lectiu LGBTI+ amb actes, manifestacions i desfilades arreu del món.
Un any més, l’Ajuntament d’Olot s’ha volgut sumar a aquesta efemèride en defensa dels drets de totes les persones fent onejar la bandera LGBTI+ des del balcó del Consistori i, a més, portant a terme la lectura del manifest institucional del Departament d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat davant de l’Ajuntament d’Olot. En aquest sentit, enguany es posa especial atenció a la celebració de la diversitat i es fa una crida a l’acció per reconèixer i respectar les identitats, expressions i experiències que fan que cada persona sigui única i inestimable per a la societat i el dret de cada persona a ser qui és.
El dia de l’Orgull
El Dia de l’Orgull té els seus orígens en l’anomenada rebel·lió de Stonewall, que va començar el mateix dia de l’any 1969 a Nova York i que es considera l’inici del moviment per l’alliberament LGBTI+. Els fets que es commemoren són una sèrie de revoltes contra la policia que van començar amb una batuda policial al bar Stonewall. Com que el fet LGBTI+ estava penat legalment, aquest tipus d’actuacions policials eren freqüents.
En l’inici dels enfrontaments van destacar algunes figures de l’escena drag afroamericana com Marsha P. Johnson i Stormé DeLarverié (el terme drag incloïa aleshores tant el transvestisme com les identitats que avui coneixem com a transgènere). La primera era una drag-queen i treballadora sexual i el segon, un drag-king. Als disturbis hi van participar les persones LGTBI+ i persones del barri Greenwich Village (principalment persones racialitzades i de classe treballadora) que estaven cansades dels abusos policials.
La policia va ser incapaç de contenir els aldarulls durant les tres nits consecutives que van durar i posteriorment es va organitzar una manifestació i una gran quantitat de persones LGTBI+ s’hi van sumar mostrant-se, públicament, orgulloses de ser elles mateixes i sense vergonya, a pesar de la persecució legal i l’estigma social. L’any següent, en commemoració d’aquests fets, va tenir lloc la primera manifestació per l’alliberament LGTBI+, que s’ha anat repetint cada any a moltes ciutats arreu del món. Es considera que aquests fets són la primera vegada que el col·lectiu LGTBI+ va deixar de resignar-se a la persecució i va decidir rebel·lar-se per defensar els seus drets.
A Catalunya la primera manifestació per l’alliberament LGTBI+ va tenir lloc el 26 de juny del 1977. Va ser organitzada pel Front d’Alliberament Gai de Catalunya i s’hi van sumar diverses organitzacions feministes, veïnals, sindicats i partits polítics. La manifestació va ser dissolta per la policia. En aquell moment les pràctiques homosexuals i el transvestisme estaven perseguits legalment.
A continuació es comparteix el manifest i declaració institucional amb motiu del Dia Internacional de l’Orgull o per a l’Alliberament LGBTI+:
El Dia Internacional de l’Orgull o per a l’Alliberament LGBTI+ ens uneix no només en la celebració de la diversitat. Ens uneix també en una crida a l’acció per reconèixer i respectar les identitats, expressions i experiències que fan que cada persona sigui única i inestimable per a la nostra societat.
Ens uneix la ferma reivindicació del dret fonamental de cada persona a ser qui és. Aquesta és la base per garantir tots els drets que encara avui veuen vulnerats les persones LGBTI+. Unes vulneracions que impacten greument en les seves condicions materials de vida i en la qualitat democràtica de tota la societat.
Per això ens uneix la defensa del dret a l’educació sense cap mena d’assetjament escolar i en què infants i adolescents aprenguin que totes les orientacions sexuals i identitats de gènere són igual de normals; la defensa del dret al treball sense que cap persona hagi d’amagar qui és per por a no ser contractada o simplement a no ser acceptada, o la defensa del dret a la integritat física i psicològica de totes les persones, que implica acabar amb les discriminacions, violències, prejudicis i estigmes per raó de l’orientació sexual, la identitat o l’expressió de gènere.
En definitiva, ens uneix la defensa dels drets LGBTI+, perquè són drets humans. El veritable orgull del nostre país rau en el compromís col·lectiu de defensar els drets per a tothom, cada dia i arreu, perquè la llibertat de les persones LGBTI+ ens fa una societat més lliure i un país millor.
La lluita pels drets LGBTI+ no es limita a un sol dia de l’any, sinó que ha de ser un exercici quotidià, individual i col·lectiu, que es propagui per totes les nostres ciutats, pobles i viles, perquè totes les persones puguin viure-hi amb llibertat i dignitat. És cosa de tothom garantir que ningú visqui amb por o que es vegi forçat al sexili, a marxar a un altre lloc de residència per poder viure de manera lliure i oberta la pròpia orientació sexual, identitat o expressió de gènere. És a dir, pel fet de ser qui és.
Tothom mereix —i hi té dret— sentir-se segur, respectat i inclòs en la seva comunitat, en els seus entorns quotidians, visqui on visqui, des de la ciutat més gran al poble més petit del país. Tothom ha de poder accedir a recursos i serveis especialitzats, visqui on visqui. Aquesta responsabilitat col·lectiva és la veritable mesura de la igualtat i la justícia.
El Govern de Catalunya i el conjunt d’institucions del país ens comprometem a mantenir l’aposta per les polítiques que garanteixin els drets LGBTI+ i combatin l’LGBTI-fòbia, a continuar avançant en el reconeixement legal d’aquests drets, a reforçar encara més la Xarxa de Serveis d’Atenció Integral LGBTI arreu de Catalunya, i a treballar plegades i amb la màxima aliança amb les entitats LGBTI+.
Però no ho podem fer soles. En un context de creixement de l’extrema dreta, que amenaça de fer retrocedir uns drets que han costat molt de conquerir i que amb els seus discursos d’odi legitima i fomenta les discriminacions i les agressions, fem una crida a tota la ciutadania a unir-se en aquesta missió col·lectiva: a sentir com a pròpia la defensa dels drets LGBTI+, perquè totes les persones som igual de diferents.
Fem que els nostres carrers, escoles, centres de treball, espais d’oci i llars siguin llocs on tothom pugui viure amb dignitat i orgull. Fem també del nostre país un model de llibertat i un far d’esperança per a les comunitats LGBTI+ d’arreu del món.
Suport del Govern a les reivindicacions de les entitats membres del Consell Nacional LGBTI
Amb motiu del 28 de juny, Dia Internacional de l’Orgull o per a l’Alliberament LGBTI+, el Govern de la Generalitat de Catalunya referma un any més el seu compromís amb la defensa dels drets de les persones LGBTI+ i insta tota la ciutadania a participar en els actes i mobilitzacions que aquests dies tindran lloc arreu del territori amb tot l’#Orgull.
Així mateix, el Govern recull les reivindicacions de les entitats membres del Consell Nacional LGBTI, l’òrgan col·legiat constituït com un espai de participació ciutadana superior en matèria de drets i deures de les persones LGBTI+ i com a òrgan consultiu de les administracions catalanes que incideixen en aquest àmbit, sens perjudici de les funcions i les competències d’altres òrgans o ens que la legislació estableixi. Aquestes reivindicacions es concreten en les accions següents: